CONSTANTINOBLE, MADAGASCAR, BADALONA

No ens estem de res, a la Samfaina! Com podreu comprovar, tenim fins i tot una corresponsal, l’Edipa Maas, que ens ha fet arribar aquesta magnífica crònica de l’actuació de Juan Tamariz al Festival Internacional de Màgia, Memorial Li-Chang, celebrat a Badalona.

Moltes gràcies, Edipa!:

Juan Tamariz va actuar al Teatre Zorrilla de Badalona, a la nit del divendres 7 de març, dins el Festival Internacional de Màgia, Memorial Li-Chang, i hi va deixar la concurrència fascinada.

Amb una elegància i una simpatia extraordinàries, a la primera part de l’espectacle, va oferir alguns trucs de màgia clàssica, com el de la corda que es talla i es recompon o el de la bossa i l’ou, fent aparèixer un ou de gallina, diferent del de Li-Chang -amb perdó-, que era una rèplica i que aquests dies es pot veure exposat al Museu de Badalona.

Va fer participar el públic, va utilitzar un telèfon mòbil per demostrar que és capaç d’endevinar la carta pensada per algú extern a la sala i aliè del tot a l’espectacle, i justament es va lluir al màxim en tot allò que té a veure amb les cartes, que van ser el plat fort del final de la funció, en què el seu virtuosisme ens va deixar bocabadats.

A destacar, també, la col·laboració del mag argentí Alan, que va obrir la segona part acompanyant Tamariz en una sessió d’espiritisme, en la qual, bo i lligat, Alan es va posar i treure, en un tres i no res, una americana autèntica, cedida per una persona del públic.
Però la màgia més prodigiosa de Tamariz no és el domini que té dels diversos jocs, ni tan sols dels de cartes, que són una de les seves especialitats, sinó el seu poder per atrapar la ment de l’espectador. Com aquell mag de la pel·lícula La maledicció de l’escorpí de jade, que hipnotitza els protagonistes i en fa el que vol només dient-los les paraules Constantinoble i Madagascar, Tamariz es mostra capaç de controlar la nostra voluntat. A diferència, però, del mag pervers del film de Woody Allen, utilitza la seva força a fi de bé, tan sols per entretenir-nos, i és només de passada que ens deixa seduïts i ens converteix, ja per sempre, en els seus més fervents admiradors.

Edipa Maas

10:10 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...