Dissabte, dia 15, vaig tenir el plaer de visitar a l'espai Tecla Sala, de L'Hospitalet de Llobregat, l'exposició de fotografies de l'artista Chema Madoz, exposició que va ser inaugurada el dia 17 de gener i que s'acaba el proper dia 30 d'aquest mes de març.
Anar a veure els retrats que l'autor compon en elegants i inesperats contrastos de blancs, negres i tota la gamma dels grisos, des de l'espès i fosc del fum fins al gris quasi blanc de la plata i els grisos tàctils de la cendra i de la sorra, és entrar en un món on cada cosa retratada té un sentit afegit en el qual, probablement, mai no se'ns hauria acudit pensar. Aquesta cerca i trovalla d'una mirada nova que converteix dues pedres en l'idea d'un cactus, aquestes tecles de piano, lluents i estàtiques que semblen esperar unes mans expertes que interpretin la partitura inesperada que, mut i distant, proposa un bell tauler d'escacs... Qui tocarà una melodia de quadres?
Chema Madoz va néixer a Madrid l'any 1958. Va cursar la carrera d'Història de l'Art a la Universitat Complutense, i es va formar com a fotògraf en una escola especialitzada.
Il·lustrem aquest senzill homenatge amb una mostra de la seva obra, per cert, sempre sense títol.
Gaudim de les idees d'en Chema Madoz, de la seva imaginació magrittiana, també brossiana.
És impossible no veure en ell un creador surrealista sense oblidar mai la saviesa tècnica que posa al servei de la la bellesa, de la perfecció, de la precisió de les seves composicions fotogràfiques com un exemple de formes i d'espais vistos des d'una llum insòlita, la dels seus ulls: Els ulls d'en Chema Madoz.
És impossible no veure en ell un creador surrealista sense oblidar mai la saviesa tècnica que posa al servei de la la bellesa, de la perfecció, de la precisió de les seves composicions fotogràfiques com un exemple de formes i d'espais vistos des d'una llum insòlita, la dels seus ulls: Els ulls d'en Chema Madoz.
8:56 a. m.
Compartiu a:
Continueu llegint...
He vist les fotos que has publicat acompanyant el comentari, i em ve al cap aquell vell slogan del 68"la imaginació al poder". Jo com aficionat a la fotografía penso "aquesta foto m'hauria agradat fer-la jo", i és que les fotos d'en Madoz són purament i simplement: IMAGINACIÓ (amb majúscules).
ResponEliminaJosep
Perdoneu si us contesto tard però aquests dies de festa avui sí i festa avui no m'han desorientat.Em sol passar cada vegada que les setmanes tenen dos dissabtes, dosdilluns etc.
ResponEliminaPel que fa a les fotografies d'en Chema Madoz és veritat que fan honor al slogan ja antic, però sempre vigent, d'aquell maig de París.
Fins aviat cuiners vermells.
Vaig publicar unes quantes fotos del Madoz al fotolog, em va agradar. vaig anar a una visita comentada i em va agradar molt. Tot i així, amb els amics, al final vam estar dicutint sobre el mèrit el té com a fotògraf o, millor, com a creador de conceptes o idees.
ResponEliminaHola Arnau,
ResponEliminaJo crec que primer és un creador de conceptes que manifesta component originals fotografies. Jo, en la meva ressenya, ja dic que és un artista magrittià que no és dir res de nou.
Gràcies per expressar la teva opinió.