Suposo que, com li deu passar a moltíssima gent, quan entro a You Tube per cercar un video en concret i hi poso el nom amb què crec que el trobaré al cercador del lloc web, tant si el trobo com si no, no puc evitar mirar també els llargs llistats d’altres videos que una relació o una altra tenen amb el que he entrat a buscar… I aleshores sí que ja estic ben llest!
I és que, sense poder evitar-ho, m’engresco a mirar i a escoltar ara aquell… Ara aquell altre… I ara aquell altre... Ui!, i mira quin n' hi ha també!... Ostres: i aquest? No ho sabia que hi fos...
... I així m'hi puc passar, a vegades -i no exagero gens ni mica- ben bé un parell d’hores.
Doncs bé, l’altre dia, buscant, la veritat és que no recordo què, vaig trobar-me amb aquest video operístic, el qual pertany a un programa de televisió dels Estat Units, i que si bé no té cap interès especial, ja que no es tracta precisament de cap raresa operística… O sí… Potser sí que per aquestes latituds nostres ho és, una raresa…
Però millor que anem a pams:
Com podreu comprovar, si us ve de gust mirar aquest video, veureu que hi surt el presentador que, pel que sembla, és també l’ànima d’un programa televisiu de prime time anunciant la propera actuació dins del seu show…, i aquí és on hi va haver la meva sorpresa, ja que el que anuncia el presentador és l’actuació, en directe!, de les estrelles, el chor, l’orquestra… i el director que durant aquells dies estaven representant El barber de Sevilla, de Rossini, al Teatre Metropolitan de Nova York interpretant el final del primer acte!!!
Àpala, aquí!… No en vulguis més!!!: Que si Juan Diego Flórez; que si Diana Damrau, que si Peter Mattei, que si John del Carlo, que si Samuel Ramey..., i fins i tot, com hem dit, el director: Maurizio Benini...
Però encara se’n poden dir més coses: I és que TOTS, absolutament TOTS (solistes, chor, orquestra i director) van sortir habillats amb el mateix vestuari amb què actuaven al gran teatre de l'òpera de Nova York, perquè precisament d'això es tractava: de transportar, de fer arribar al gran públic de la manera més fidel possible tota la màgia de l'espectacle operístic que aquells dies s'oferia al Metropolitan.
Us podeu imaginar, a qualsevol de les televisions de casa nostra, una mostra tan efectiva per acostar l'òpera al màxim de gent possible en un programa de característiques similars? Oi que no?...
Doncs bé, aquí us deixem aquest video perquè els aficionats a l'òpera que ens visiteu en aquest bloc us sentiu satisfets veient que un show televisiu pot servir perfectament per acostar l'òpera a un nombrós públic, i també perquè tots aquells que no conegueu aquest meravellós món en tasteu un deliciós fragment... Va!... Sense por!, que de ben segur que us agrada!
Hola, Enric
ResponEliminaOstres, he d'aprendre a fer un blog, no m'agrada això d'anar a la casella anònim encara que després deixi el meu nom, però és que no ho se fer d'una altra manera. M'hi hauré de posar aviat, encara que crec que necessitaré un cop de mà.
Pel que fa a l'òpera, tens tota la raó, les televisions, si no són canals específics (als quals no hi té accés tothom) no fan massa per apropar aquest món als que no el coneixen i als que el coneixem una mica, tampoc no ens donen l'ocasió de poder veure muntatges diferents i amb diferents cantants.
És cert que TV3 sí que s'hi dedica, ara amb retransmissions del Liceu, i que TVE2 també en fa, però no hi ha un programa concret.
Una altra pregunta que em faig (no té a veure amb l'òpera però si amb les televisions)és: per què tampoc dediquen cap espai al teatre?.
Ens veiem el 28 !
Glòria
No va d'òpera, però si de cultura a la TV: fa algún any, la nit de Nadal, l'actor italià Roberto Benigni va sortir en horari nocturn de màxima audiencia per la RAI, llegint un dels cants de la Divina Comèdia, de Dant, i dels més dificils, per cert. Uns tres quarts d'hora. I l'èxit i l'audiència van ser apoteòsics! Podeu veure un fragment, també de la RAI, d'un altre dia, a http://es.youtube.com/watch?v=FfvQS0B5lYo
ResponEliminaQUI HO HA DIT, HO DE PANEM ET CIRCUS?
Ahir no sé què va passar amb Blogger, que no hi va haver manera de poder publicar res.
ResponEliminaGlòria: És molt trist que les televisions públiques es dediquin bàsicament a fer la competència a les privades amb la finalitat d’aconseguir la màxima audiència, i això repercuteix, està clar, a l’hora de dedicar espais i programes culturals. Tens raó: el teatre és un altre dels grna oblidats a la televisió.
Si m’escrius un mail a enricbaye@gmail.com, t’explicaré com ho has de fer per registrar un nom a Blogger. És molt senzill.
Teresa: Gràcies per l’adreça! He anat seguint el recitat de Roberto Benigni amb l’edició bilingüe (original i la traducció al català) d’en Sagarra. És una meravella.