Avui, dissabte, dia 8 de Març, he assistit a la lectura al carrer de fragments de La Plaça del Diamant, de la Mercè Rodoreda i, naturalment, també he participat d’aquesta lectura ja que s’hi podia apuntar un bon nombre de persones i, per sort, he arribat a temps.
La iniciativa sorgeix de l’Omnium Cultural en col·laboració amb diverses llibreries de Catalunya.
A Badalona se n’ha encarregat Saltamartí, llibreria situada al número 78 del carrer del Canonge Baranera. Al davant de la llibreria han muntat un micròfon potent i un faristol per sostenir el text de La Plaça del Diamant reproduït en format de foli i amb lletra de mida generosa, perfectament llegible. També hi havia una tauleta rodona amb begudes i una safata amb talls de coca curosament tallats en porcions idèntiques. Qui tingués set i gana podia disposar mentre hi haguessin existències. Feia un dia preciós, de cel blavíssim i sol radiant.
I així s’ha organitzat la desfilada de lectors, ordenada i tranquil·la i d’una durada aproximada de tres minuts per participant. Hem assistit a l’embaràs de la Colometa, als consells que li dona la senyora Enriqueta, al part i naixement del nen, als averanys que fa en Quimet dient que aquella criatura es morirà...
La iniciativa sorgeix de l’Omnium Cultural en col·laboració amb diverses llibreries de Catalunya.
A Badalona se n’ha encarregat Saltamartí, llibreria situada al número 78 del carrer del Canonge Baranera. Al davant de la llibreria han muntat un micròfon potent i un faristol per sostenir el text de La Plaça del Diamant reproduït en format de foli i amb lletra de mida generosa, perfectament llegible. També hi havia una tauleta rodona amb begudes i una safata amb talls de coca curosament tallats en porcions idèntiques. Qui tingués set i gana podia disposar mentre hi haguessin existències. Feia un dia preciós, de cel blavíssim i sol radiant.
I així s’ha organitzat la desfilada de lectors, ordenada i tranquil·la i d’una durada aproximada de tres minuts per participant. Hem assistit a l’embaràs de la Colometa, als consells que li dona la senyora Enriqueta, al part i naixement del nen, als averanys que fa en Quimet dient que aquella criatura es morirà...
A mi m’ha tocat un fragment en el que la Colometa explica amb detall les olors i colors del mercat: la ferum sangonosa de les vísceres, la pudent pal·lidesa dels inflats, inexpressius ulls dels peixos i la fortor de les fulles de col.
Tant quan m’ha tocat escoltar com quan he llegit, m’he dit allò que fa anys i anys que em repeteixo: Que n’era de bona la Mercè Rodoreda! Tenia el tremp i el geni de l’escriptor universal. La llengua que emprava, la nostra, era i és minoritària però el seu gran talent no coneixia límits.
El vell Faulkner, en Kafka, la Mansfield, per esmentar-ne alguns, la deuen convidar sovint a les seves tertúlies i el que és més bo: L’escolten.
www.saltamarti.com
Tant quan m’ha tocat escoltar com quan he llegit, m’he dit allò que fa anys i anys que em repeteixo: Que n’era de bona la Mercè Rodoreda! Tenia el tremp i el geni de l’escriptor universal. La llengua que emprava, la nostra, era i és minoritària però el seu gran talent no coneixia límits.
El vell Faulkner, en Kafka, la Mansfield, per esmentar-ne alguns, la deuen convidar sovint a les seves tertúlies i el que és més bo: L’escolten.
www.saltamarti.com
11:15 p. m.
Compartiu a:
Continueu llegint...
altar i reclinatori per la Rodoreda
ResponEliminaI tant que sí, Ximet!
ResponEliminaEnric! a l'escoltar la notícia per Catalunya ràdio sobre la lectura de la Plaça del Diament, acte seguit vam pensar en tu i acte seguit entenguerem que hi erets, allà, rememorant-la i compartint-la. fins ara.
ResponEliminaHola, parella:
ResponEliminaNo vaig ser jo qui va anar a llegir el fragment de “La Plaça del Diamant” de què es parla en aquest post, sinó que va ser la Glòria, l’altra membre i companya de fatigues del bloc. De totes maneres, tingueu la seguretat que sempre que es rememora la Mercè Rodoreda jo m’hi sento present, doncs com molt bé la defineix la Glòria, tenia el tremp i el geni de l’escriptor universal.