L'ENDEMÀ DE SANT JORDI

El passat dia 23, com molts milers de catalans, vaig gaudir de la incomparable FESTA de Sant Jordi des de dins, és a dir, a peu dret fins gairebé les 10 del vespre, despatxant –en el meu cas a la llibreria Al Vent, de Badalona- tota mena de llibres.

Llibres que la gran majoria de la gent tenia ja claríssim quin, o quins, adquirir abans d’entrar, però també llibres que et demanen per regalar a persones a qui no els agrada llegir, o bé algun llibre l’única referència que del qual et donen és que recorden, quan el van veure, que era de tapes grogues -o, potser, carabasses-, i que les lletres del títol eren -seguríssim!- molt grosses i de color negre, o bé aquell altre llibre del qual ahir, a quarts de dues de la tarda, van parlar-ne en una entrevista amb l’autor a la ràdio, però que no en recorden ni el nom del llibre ni de l’autor, però sí que aquest darrer era un senyor ja gran que s’explicava molt bé…

A la llibreria, jo em bellugo més o menys bé per les seccions de narrativa, de poesia, de llibre infantil i juvenil, i de cuina, però en una llibreria n’hi ha moltes, moltíssimes més, de seccions: que si psicologia, que si ciències ocultes, que si antropologia, i que si un llarg etcètera més de seccions que del màxim que en podria parlar és, simplement, de la definició, i si bé quan treballes tot l’any en una llibreria et sonen autors i títols perquè els has tret de les caixes quan arriben de les distribuïdores, has introduït les dades a l’ordinador, i els has col·locat tu mateix en el lloc on corresponia, quan, simplement, vas a donar un cop de mà a uns bons amics llibreters durant aquell dia, reconeixes, encara més, la quantitat i quantitat de coses que ignores.



No obstant, estàs allà com a llibreter i has d’intentar fer-ho el millor possible:

"Vostè és d’aquí, oi?", et pregunta una noia quan veu que, entre tota aquella gernació que s’acumula dins la llibreria, tu ets dels pocs que van amb mànigues de camisa...

Li respons, tot cofoi, que sí, i quan li preguntes amb amabilitat gens fingida en què pots ajudar-la, desitjant interiorment que et pregunti per un llibre que, com a mínim, et soni, ella et demana:

"Té llibres que parlin de motos?"

"Sí -li respons amb seguretat, a la vegada, però, que rumies-: A mecànica i a esports, n’hi ha d’haver, de llibres de motos..."

Dius a la noia que et segueixi i li treus tots els llibres de motos que trobes a les prestageries de mecànica i d’esports, però tot just els hi acabes d’ensenyar que ja sents que, per darrere, un senyor et pregunta:

"Perdoni… Té algun llibre que parli de la curació del reuma?"

"Ja t'han fotut -penses-, però, si n’hi ha algun, ha d’estar forçosament a Medicina."

Au!, doncs, ves cap a l’altra banda de la llibreria, agafa l’escala, i enfila’t a la secció de Medicina per poder llegir els lloms dels llibres que hi ha allà i veure si en algun d’ells hi surt la paraula reuma…

I sí!; has estat de sort... N’hi ha un que en el títol hi diu reuma! Baixes; dónes a aquell senyor el llibre que has trobat i, mentre comença a fullejar-lo, t'adones que la noia que t’havia demanat els llibres de motos et demana socors amb l’esguard, pel que et dirigeixes cap a ella i, quan ets al seu costat, tems la pregunta que, indefectiblement et fa:

"I quin li sembla que està més bé de tots?..."

L' única resposta que se t'acudeix en aquell moment és un esquiu "Dona… Depèn… Això depèn del que busqui…", ja que no pots pas confessar-li que tu ets dels que distingeix una moto d’un cotxe perquè els cotxes tenen portes i les motos no, però mentre contemples la cara d’indecisió que la noia continua fent davant la teva esquiva resposta, sents, per sorpresa, que darrere teu hi tens al senyor a qui li has trobat el llibre al llom del qual hi figurava la paraula reuma i que, amb el llibre a les mans, s’ha acostat fins a tu per preguntar-te: "Vol dir que m'anirà bé aquest llibre?..."

I què, eh?… Què li contestes a aquell bon home?… Fas com els que venen a plaça que, quan els preguntes si són tendres aquelles faves, sempre et contesten, somrients i conevençuts, que sí, que són tendríssimes?…

"Home… -decideixes, per fi, respondre-li al senyor-: L’editorial és molt seriosa…", i sense que tinguis temps de veure com l’home llegeix el nom de l’editor del llibre que parla del reuma, sents que la noia interessada en els llibres de motos et diu, ja decidida:

"Miri, sap què?… Ja tornaré aquesta tarda amb ell perquè se’ls miri i es triï el que més li agradi."

Li respons amb tota sinceritat que sí, que és el millor que pot fer i, immediatament, deses a les prestatgeries tots aquells llibres que parlen de motos, i quan els tens col·locats altre cop al seu lloc i et gires, et sorprèn no veure el senyor que t’havia demanat el llibre sobre la curació del reuma, sinó una altra noia que et diu:

"Hola. Ets d’aquí, oi?… Busco la penúltima novel·la que ha publicat Dostoievski, però no en recordo el títol. El teniu?"

"Bufa!" –exclames, sorprès interiorment, mentre mires de reüll on carat deu ser el senyor del reuma, però veient que s’ha deixat el llibre que li havies ensenyat a sobre el taulell on hi ha les novetats de narrativa en castellà dedueixes que aquell libre no li ha semblat prou bo com per comprar-lo i que deu haver marxat.

Intentes fer broma amb la noia que t’acaba de demanar la penúltima novel·la que "ha publicat" Dostoievski dient-li que d’això en deu fer molts anys, però la noia, seguríssima, no t’entèn la broma i et diu que ho ha llegit al diari i que ha sortit en una col·lecció, el nom de la qual, naturalment, no recorda, així és que decideixes consultar a l’ordinador quines són les darreres "novetats" que han arribat de Dostoievski, i li ensenyes que la darrera entrada d’un llibre de l’autor rus és una reposició del fons de la llibreria del mes de febrer, concretament El jugador, però la noia et diu que no és aquest el títol i, decebuda, se’n va.

Sense temps de veure com marxa, veus que quatre noies jovenetes t’estan mirant perquè els preguntis en què pots ajudar-les i, quan ho fas, una d'elles, amb el tàcit però callat suport de les altres tres, et pregunta:

"Tenen el Kamasutra?"

I és que no falla! Cada any, però cada any, eh?, em demanen, en un moment o altre del dia, aquest llibre, i mireu si és que, enguany, mentre dinàvem amb uns companys (a quarts de cinc! de la tarda), vaig comentar, divertit, que m’estranyava que encara no me n’haguessin demanat cap.

Doncs bé, aquelles noies que van entrar a la llibreria a quarts de vuit de la tarda, no solament no van voler trencar amb la meva tradicional venda d’un Kamasutra (l'il·lustrat, està clar), sinó que, a més a més, se’n van quedar dos!





Són, tot plegat, anècdotes del Sant Jordi viscut des dins d’una llibreria. D’aquí a uns dies, en Carles, el propietari d'Al Vent, farà un sopar a ca seva amb tots els qui vam estar treballant a la llibreria i a la Fira que, amb les altres llibreries de Badalona, es munta cada any a la Plaça de la Vila, i de ben segur que en aquell sopar en sortiran moltes més, d’anècdotes i, com sempre, amb el cafè, votarem quina és la més divertida.

De tota manera, ja us puc avançar que la guanyadora d’enguany té molts punts per ser la protagonitzada per la Maite, la dona d’en Carles, una cubana vitalíssima que és, a més a més, la simpatia personificada:

La Maite, en un moment d’atabalament, va atendre un xicot que li va preguntar: "¿Tenéis el libro de Tamudo?", referint-se, està clar, a Ànima de carrer, un llibre que, amb aquest títol, ha sortit fa poc dedicat al jugador de l’Espanyol Raúl Tamudo, però com que la Maite en sap tant, de futbol, com jo de cotxes i de motos, va entendre que aquell xicot li demanava una altra cosa, i és per això que va preguntar a en David, un dels llibreters que formen part del personal: "Oye, David: ¿Sabes si tenemos libros de tartamudos?", referint-se, naturalment, a la possibilitat que tinguéssim algun text de logopèdia que tractés d’aquest problema.

Són, ja dic, anècdotes d’un dia on el llibre és el principal protagonista, i m’ha fet gràcia fer-vos-en quatre pizellades per explicar-vos com es viu, també, la Festa del Llibre des de dins.

9:13 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...