VISCA L'AMOR!

Demà serà la diada de Sant Jordi, i és per això que vam pensar que la millor manera de celebrar aquest primer Sant Jordi amb tots vosaltres seria transcrivint-vos uns poemes dedicats a l’amor. Així, doncs, la Glòria i jo vam convenir que cadascú de nosaltres triés uns quants poemes, els que més peça ens fessin en el curt espai de temps que vam donar-nos per triar-los, la qual cosa no vol pas dir que siguin els més bonics que hàgim llegit mai, però és evident que si vam recordar precisament aquests i no uns altres és perquè en el seu moment cap d'ells no ens van deixar gens indiferents.



Jo t’estimo en present d’indicatiu
i, de l’amor per fer-me un futur mèrit,
t’estimaré en pretèrit,
participi, gerundi i subjuntiu.
Carles Fages de Climent (1902-1968)


Dona, no ets cap flor
ni mel segreguen els teus llavis ni
submissió la sina. Això
sols és un dir. Jo et reconec
pel front, pel teu domini
solar, la sal no redimida,
els àcids escumosos, l’esvoranc
per on s’escola Déu: Tu fas que sagni.
Màrius Sampere (1928)



Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit de llur joia
envejosa
a les roses:
Mireu la noia que us guanya l’esclat,
bella i pubilla, i és bruna de rostre.
De tant que és jove enamora al seu pas
-qui no la sap quan la veu s’enamora-
Perquè has vingut jo ara torno a estimar
Diré el teu nom
I el cantarà l’alosa
Joan Salvat-Papasseit (1894-1924)

DEDICATORIA
Si alguna vez la vida te maltrata,
Acuèrdate de mí,
Que no puede cansarse de esperar
Aquel que no se cansa de mirarte.
Luis García Montero (1958)


EL LUGAR DEL CRIMEN
Más allá de la sombra
te delatan los ojos,
y te adivino tersa,
como un mapa extendido
de asombro y de deseo.
Date por muerta
amor,
es un atraco.
Tus labios o la vida.
Luis García Montero (1958)



Oh tu que portes una rosa bella
al capdavall del pit!
Surt la rosa, per tímida clivella,
d'aquest roser que dus sota el vestit.
Josep Carner (1884-1970)


Quina cosa, amor meu, quina cosa!
És la cosa més trista d'enguany:´
És Sant Jordi i no tinc cap més rosa
que una rosa de dol i de plany.

És la rosa no-rosa, reclosa
dins un llibre: taüt i parany;
una rosa de mort que reposa
en un son insensible i estrany.

Puntual amorosa collita
que no arriba aquest any a la cita.
I han florit els rosers sense tu!

No em cal pas una flor que em recordi
que no hi ets. Pero avui és Sant Jordi
i el silenci, és tan dur, és tan dur...
Carme Guasch (1928-1998)

1:33 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...