EL POETA AUDEN VIA EL POETA COMADIRA (i II)

El poeta Narcís Comadira i Moragriega, com hem pogut comprovar llegint Auden en la nostra llengua, és, a més a més d' excel·lent traductor, pintor i escenògraf justament valorat. I per si això fos poc, també és un cuiner de primer ordre que ha fet divulgació directe de les seves receptes a través de mitjans radiofònics, fòrums i conferències.

En Narcís Comadira va venir al món a Girona l’any 1942 i ha conreat, per damunt de les altres disciplines, la seva poesia, que es caracteritza pel seu rigor mètric i lingüístic. Els estudiosos diuen que en Narcís Comadira poeta tendeix cada cop més a les formes clàssiques i a la contemplació, la reflexió i la ironia. De la seva obra en podem destacar el recull La llibertat i el terror (1970-1980), editat l’any 1981, i tot i que sempre ha anat publicant amb constància, podem saltar a dos reculls: Enigma (1985), premis de la Critica Serra d’Or i de la Generalitat de Catalunya, i En quarantena (1990), Lletra d’Or i Premi de la Critica 1991.

Aquest poeta, que sembla venir directament de la gloriosa Itàlia del Renaixement, és també autor dels textos de la Guia de l’arquitectura dels segles XIX i XX a Girona (1978).

Com a traductor ens ha fet conèixer en català poetes sublims com Leopardi i escriptors tan importants com Pavese, Bassani i Montale. De W. H. Auden ja n’hem deixat una lloable prova a la primera part d'aquest post.
A partir de l’any 1991, en Narcís Comadira s’ha iniciat com a dramaturg amb La vida perdurable, Neva (1992) i L’hora dels adéus (1995). També va escriure, l’any 1997, Un oratori per a Josep Pla. Com podem veure és tracta d’un artista infatigable.


La seves pintures o dibuixos, freqüentment exposats i molt reconeguts pel públic i la crítica, es caracteritzen per la simplificació de les formes, la recerca de la geometria dels objectes, l’us, a vegades, de tons obscurs pels quals emplea el llapis de grafit, i d’altres, de colors plens de força, fins i tot estridents, sigui dit aquest últim adjectiu com un senyal al seu favor. El Comadira pintor és un enamorat de l'enigma, de la recreació d’atmosferes estranyes, que planen damunt de la seva diversa obra plàstica, segons ens fa notar la crítica d’art Marie-Claire Uberquoi.

Parlar d’en Narcís Comadira i no fer-ho de la seva esposa Dolors Oller seria tant com voler ocultar el far potent i lluminós sense el qual, nosaltres, embarcacions petites, no albiraríem des del mar aquest port sorprenent d’ombres i de colors, de paraules curosament triades i de silencis que pesen tant com les paraules, que és aquest artista universal de llàpissos, pinzells, colors, espais i mots. La Dolors Oller ha analitzat profundament l’obra d’en Narcís Comadira al costat del qual viu des de ja fa molts anys. La Dolors Oller és doctora en Humanitats i ensenya Teoria de la Literatura Comparada a la universitat Pompeu Fabra de la ciutat de Barcelona.

Quan al principi he fet esment de la faceta culinària d’en Narcís Comadira a través de la ràdio, sabia que més avall, ara, seria el moment de dir que ella, la Dolors Oller sempre l’acompanyava fent una desgraciadament breu secció de crítica literària que podia convidar a aprendre a llegir més bé als oïdors lletraferits. La seva sensibilitat i els seus coneixements feien, i encara fan, de la Dolors Oller una segura i rica guia de lectures que desprenia credibilitat i un gran, imprescindible amor als llibres. La seva parla incisiva, producte de reflexions argumentades ens orientava de seguida d'una forma claríssima si el llibre, o llibres que ens estava ressenyant podien ser del nostre interès.

Un poema dedicat a la Dolors Oller:
ANIVERSARI AMB MARGARIDES GROGUES
Fa un any i fa mil anys i fa un dia només,I ni això. Sento ara aquesta joia forta
Que, amb neguit i basarda i amb cor esbojarrat
D’adolescent, pressent per l’endemà trobar-te
Nova, absoluta, fèrtil de promeses i afanys,
D’estacions madures, de setembres eterns,On es confonguin sempre els fruits i les sorpreses,
Els records i l’espera.No fa ni un dia encara,
Encara no et conec i et tinc sabuda i vista
I et desitjo de sempre. Cada dia és més clar,Cada dia la sang s’incendia i fulgura,
I la carn és més carn perquè sap que vindràs.
Fa un any, només un any i et conec des de sempre.
De la vida n’has fet un jardí de delícies:Tenim mil anys encara, i aquestes margarides
Narcís Comadira, LA LLIBERTAT I EL TERROR

1:25 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...