FESTIVALS D'ESTIU A CASA ( I )

OPERA: ELS ORIGENS. L'incoronazione di Poppea

Si ens remuntem als anys 1570 i 1580 a la ciutat de Florència, sempre bella i poderosa, sabrem que entre d’altres fets històrics cal esmentar la formació del grup conegut com la Camerata de Bardi format per artistes, intel·lectuals i humanistes que es reunien a l’entorn del comte Giovanni Bardi. D’aquí el nom d’aquesta colla tan selecta en la qual s’hi comptaven els músics Jacopo Peri i Vincenzo Galilei, pare del astrònom, així com el cantant i compositor Giovanni Caccini. L’any 1590 s’hi afegeix un altre grup que es mou a l’entorn del potent comerciant i aristòcrata Jacopo Corsi. Aquesta afortunada conjunció d’artistes i mecenes, sense ser-ne conscients, comencen a crear els anomenats dramme per musica, favole per musica i els intermedi, que esdevindran la llavor del que ara en diem òpera, obra en llengua llatina.

Malgrat la procedència benestant d’aquests nobles i artistes, el seu interès se sent profundament atret pels temes bucòlics més que per la tragèdia. Així neix Dafne, extreta de la Metamorfosi, de l’Ovidi, dramma per musica del que només ens en queda el nom per la història i el del seu compositor, Jacopo Peri, que al 1600 va estrenar la seva Euridíce, amb llibret del poeta Rinuccini i amb motiu de la celebració de les noces de l’Enric IV de França amb la Maria de Medici.

Fins el 1650 els dramme per musica, les favole i els intermedi se segueixen representant amb aquests noms i tenen un gran èxit a les festes de bateig, de prometatge, de noces i similars que acostumen a celebrar sovint els poderosos prínceps italians.

Els Festivals d’Estiu a casa no són res més que un costum del que espero fer-ne tradició i que només descriuen, amb el nom disfressat, el plaer de gaudir de DVD's diversos d’òpera seguint una determinada pauta.

Aquest any, en el cicle ELS ORIGENS he programat L’incoronazione di Poppea, d’en Claudio Monteverdi, així com Agrippina i Tamerlano, d’en Händel. Com a record d’aquest esdeveniment, em centraré en la primera obra esmentada i en el seu autor i deixaré una mostra de la seva bellesa en el duo final de Nerone i Poppea, Pur ti miro, un duet d’amor considerat un dels més macos del món. Cal remarcar que els treballs fets pels artistes de la Camerata de Bardi posaven la paraula pel damunt de la música: Es tracta de teatre, text, subratllat per un grup d’instruments molt discrets o bé un baix continuat on s’hi exigien, sobretot, veus clares i belles i una declamació, recitatiu, cançó, perfectament executats. En aquesta estela va treballar el Maestro Monteverdi com podreu observar si escolteu Pur ti miro.

Claudio Monteverdi va néixer a la ciutat dels luthiers, Cremona, l’any 1567. Coetani de Shakespeare era tres anys més jove que el gran poeta anglès. De molt jovenet, en Monteverdi ja componia madrigals i per exercir de músic va deixar la ciutat de Cremona per la de Mantua, on a la cort dels Gonzaga va ser de seguida apreciat. L’any 1601 Monteverdi era Maestro di capella d’aquests nobles mantuans. El 24 de Març de 1607, Monteverdi estrena a Mantua l’Orfeo, favola per musica, amb text d’un funcionari de la cort, Antonio Striggio. L’Orfeo està considerada una fita en la història de la música i, segons els estudiosos, té un deute molt notable amb l’Orfeo anterior que havia compost en Jacopo Peri, el primer en abordar aquest mite. L’any següent, 1608, Monteverdi estrena Il lamento d’Arianna, de la que tan sols queda l’estremidora ària que canta la protagonista: Lasciatemi morire.

A partir de l’any 1618 cau la desgràcia a Mantua. La ciutat dels Gonzaga és saquejada i es crema gran part de l’obra d’en Monteverdi. Comença la Guerra dels Trenta Anys. La relació del músic amb els seus patrons es fa tensa i, a més a més, se l’hi mor la muller. Monteverdi abandona Mantua i fa cap a Venècia on l’any 1613 és designat Director de Música de la Capella de San Marco, un dels llocs musicals més importants d’aquella Itàlia. El 1641 es representa a Venècia Il ritorno d’Ulisse in patria, un altra mite celebrat i, finalment l’any següent, el 1642, en Monteverdi estrena L’incoronazione di Poppea, una de les primeres òperes que aborda el tema històric i que obre el camí perquè la història universal entri a l’escena operística.

Claudio Monteverdi mor a Venècia l’any 1643, víctima de la pesta. El seu geni es considera inqüestionable i es fa evident quan el modern oïdor comprova amb quin talent ha sabut donar veu als personatges sempre amb l'entonació o melodia adequats.

Si concretem, en aquesta Incoronazione que he escoltat i vist amb tant plaer, haig de dir que, desconeixedora d’aquesta obra, m’ha seduït molt fàcilment: Imagineu un Nerone que només té amb comú amb el de Quo Vadis la maldat, aquí és sobretot un boig enamorat. La Poppea, una meuca, és càlida, promíscua, intrigant i ambiciosa, en Senecca, malaguanyat mentor d’aquell eixelebrat que va incendiar la Roma Imperial, en Senneca, deia, furiós i moralista en contra del seu lasciu emperador i deixeble de qui rebrà venjança. Desprès, el pobre Claudio, l'Ottavia i la Drusilla, les nodrisses plebees i celestinesques, i uns servents que inauguren els rols desenfadats i luxuriosos que l’òpera futura farà durar per sempre més. En resum, una vetllada deliciosa que regala els sentits.

El DVD del que he pogut gaudir és una versió conduïda l’any 1979 pel prestigiós director Nikolaus Harnoncourt, un expert erudit en música barroca, que sempre utilitza els instruments adients a l’època, alguns autèntics i, d’altres, còpies fidels. La posada en escena es deu al mèrit del director artístic Jean Pierre Ponelle que, eclèctic i imaginatiu com ha de ser un mestre d’escena que alhora també és music, vesteix els personatges com li dóna la gana, amb una mena d’aire versallesc prou divertit i un fons d’estàtues, bustos i monedes d’inspiració romana que fan un tot tan discutible com divertit. La influència d'en Fellini hi és encertada. No posaré els noms dels intèrprets. Ja m’he allargat massa. Això sí: Són molt bons.




Qui encara no hagi vist l’Incoronazione que la tingui en compte sense cap temor. És una de les mares de totes les batalles líriques.

8:00 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...