L’altre dia, escrivint no sé què i no recordo per buscar quina paraula, vaig agafar el diccionari de sinònims, i mentre reconstruïa mentalment tota la frase per veure com quedaria cada opció que em donava el diccionari de la paraula que buscava, reia tot sol amb algun dels resultats.
Va ser aleshores quan vaig recordar que, fa ja bastants anys, vaig llegir al diari un article d’en Quim Monzó, en el que parlava de la gran utilitat que té a l’hora d’escriure comptar amb un bon diccionari de sinònims, però que en alguna ocasió havia llegit algun text on l’autor, més que trobar el mot més adient per la frase que volia confegir, es notava que havia elegit el mot més entrevessat per demostrar el "domini" que tenia de la llengua.
Era un d’aquells articles que et sap greu no haver guardat perquè, amb la fina ironia que el caracteritza, però també amb tot el sarcasme que, alhora, és capaç d’utilitzar per tal de ridiculitzar segons quins comportaments o situacions, Quim Monzó es va empescar un divertidíssim exemple de tot un paràgraf on hi utilitzava paraules, que si bé totes eren sinònimes de les que s'havien utilitzat a l’hora d’escriure el paràgraf original, dins el context fins i tot arribaven a no tenir cap sentit.
I vet aquí quan se’m va ocórrer fer un joc amb tots vosaltres: Vaig agafar un fragment d’una coneguda novel·la catalana, i el vaig "transformar", rebuscant, i no pas buscant, al diccionari els sinònims que em van semblar, també, més entrevessats.
Aquí teniu el resultat:
Jo no posseïa apetència d’acórrer a giravoltar ni posseïa apetència de partir, per tal com m’havia passat el jorn diligenciant llamins i els àpexs dels dits em damnejaven de tant circumdar ficel·les àuries i de tant portar a cap ballestrinques i aferralls.
No donarem accés en aquest post perquè hi pogueu enviar cap comentari amb la solució, de tota manera, però, si us voleu entretenir a trobar-la, feu-nos-la saber enviant un e-mail a enricbaye@gmail.com, i d’aquí a uns dies, quan donem la solució, direm els noms dels encertants.
