PASTÍS DE FORMATGE

No, no us espanteu, perquè si bé és cert que el temps passa volant, tampoc han passat vuitanta-vuit anys, tal com ho indiquen les espelmes d’aquest pastís, ja que és el mateix que va servir per il·lustrar el post anterior per celebrar el primer anniversari de la "Samfaina", però en realitat a qui anava destinat era a la meva sogra, que el passat dia 22 de febrer va fer vuitant-vuit anys!

I és que a casa, quan algú fa anys i li pregunto quin pastís vol que li faci, TOTS responen que aquest de formatge, el que jo, en broma, anomeno la joia de la meva corona culinària, i crec que compartir la recepta d’aquest pastís amb tots vosaltres és la millor manera de celebrar el nostre primer anniversari de bloc.

No us espanteu perquè veieu que l’explicació és una mica llarga, però és que, a part que, per escrit, sóc "rollista" de mena, he mirat d’explicar aquesta recepta com si fos un pas a pas i...

... I millor que ja pari de xerrar perquè si no aquest post serà més llarg que l’obra completa d’en Galdós. Anem per feina, doncs!

INGREDIENTS:Per a la pasta:
125 g. de farina
60 g. de sucre
1 llimona
1 rovell d'ou
125 g. de mantega.

Per a la massa:
1 quilo de formatge Philadelphia
400 g. de sucre
3 cullerades rases (soperes) de farina
1 llimona
5 ous
2 rovells d'ou
6 cullerades soperes de crema de llet.

Necessitareu un motlle rodó, alt, i dels desmuntables.Començarem a elaborar la pasta:

Passem la farina a través d'un sedàs (un colador gran i fi de malla ens farà el fet), i formem sobre el marbre de la cuina un volcà. Al bell mig hi posem el sucre, el rovell d'ou, la mantega tallada a trossets petits i la pell ratllada de mitja llimona (sobretot penseu que la pasta només s'ha d'aromatitzar, per tant, eviteu ratllar la part blanca de la pell, ja que això provocaria que la massa agafés un gust amargant).

Amb una forquilla metàl·lica comencem a xafar la mantega, barrejant-la, com més ràpid millor, amb la resta dels ingredients fins que veiem, per la textura, que ja es pot treballar amb els mans fins a poder fer-ne una bola, que posarem, embolicada amb paper film, a la nevera durant mitja hora perquè reposi.

Encenem el forn a 180 graus.

Untem la base del motlle amb mantega i, amb el corró enfarinat, estenem, si fa o no fa, la meitat de la massa sobre el marbre de la cuina, també enfarinat, fins a obtenir una fina làmina de pasta de la mateixa circumferència que la base del motlle. La posarem al forn ja calent i la treurem quan la veiem rosseta. (uns deu mintus). La Deixarem refredar del tot.

Anem per la massa:

Encenem el forn a la màxima temperatura que ens arribi.

És convenient que el formatge no el tingueu fins a l'últim moment abans de fer-lo servir a la nevera, ja que us serà molt més fàcil treballar-lo. Amb un parell o tres d'hores a l'estiu, o unes quantes més a l'hivern, fora de la nevera el formatge adquirirà una textura per poder-lo treballar sense cap esforç.

En un bol gran treballem amb una cullera de fusta el formatge i el sucre fins que estiguin ben units.

Afegim, (sobretot d'una a una!) les tres cullerades de farina tot evitant que se'ns facin grumolls.
D'un a un, també, aboquem els cinc ous sencers i els dos rovells (no n'afegiu un altre fins que l'anterior no estigui ben incorporat), aromatitza-ho, després, amb pell la pell d'una llimona no massa grossa i ja, per fi, aboca-hi les sis cullerades de crema de llet.

Muntem el motlle i folrem, amb la pasta que ens ha quedat, les parets, que haurem untat amb mantega.

(Això darrer és el més complicat de tot. Jo, que sóc un manasses, estenc amb el corró petites porcions (un pam, un pam i mig) de l'alçada de les parets del motlle, i les hi vaig enganxant de manera, però, que cobreixi una mica, res, molt poc, també, la base, i més que res ho faig perquè, quan hi tiri la massa a dins, com que és bastant líquida, no em vessi.)

Aboquem la massa a dins el motlle i posem el pastís inmediatament al forn, que ja tindrem a la temperatura màxima. Quan veiem que per sobre es comença a enrossir (un quart d'hora, si fa o no fa), posarem el termòstat a 100 graus i, aproximadament al cap d'una mica més d'una hora, ja estarà cuit, cosa que comprovarem punxant-lo.

El deixarem refredar a temperatura ambient i, un cop fred, el posarem a la nevera. Poc abans de servir-lo el desemotllarem.

Aquest pastís es més bo encara si ha estat, com a mínim, tot un dia sencer a la nevera.

Fa molts anys que el faig, aquest pastís, tant és així que recordo que quan aquí no es comercialitzava el formatge mascarpone vaig encarregar, per provar-lo, un quilo d'aquest formatge que els hi portaven, i només per encàrrec, a una xarcuteria de la "jet-set" que hi ha a Badalona.A part que em va costar un ull de la cara, el resultat no va ser, ni de bon tros!, tan exquisit com ho és fet amb Philadelphia. Sempre més, doncs, l'he fet amb aquest formatge.

11:00 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...