}

Pages

25 de maig 2009

JOHN DOWLAND: MELANGIÓS

Enviat per glòria  |  6 comentaris

Escola Anglesa. Segle XVII 
Se saben poques coses de la vida privada d’aquest compositor, poeta i instrumentista de llaüt, nascut aproximadament entre els anys 1562 i 1563. Anglaterra ressenya la figura de Dowland com la d’un artista nascut a Londres, mentre la majoria d’historiadors irlandesos el situen vingut al món a la seva illa, molt a la vora de Dublín, la capital.

El fet de que John Dowland s’hagués convertit al catolicisme el va fet antipàtic a la cort britànica a la qual va tardar molt a fer-s’hi un lloc. El 1588, John Dowland va obtenir una graduació en arts al Christ Church College d’Òxford. Atès que no trobava ocupació a Anglaterra, John Dowland va fer estada com a músic a les corts de Brunswik i de Hesse. Més tard va viatjar a Venècia i a Florència.


Malgrat que l’any 1597 Dowland es va graduar per la universitat de Cambridge, el músic va seguir privat de feina a les Illes Britàniques però va tenir la sort de ser contractat per la cort danesa a la qual hi regnava el rei Cristià IV per qui va treballar des del 1598 fins el 1607. John Dowland va haver de deixar Dinamarca acomiadat, aparentment, a causa de treballar de forma insatisfactoria. Va retornar a Angleterra on, sembla que la seva renúncia a la fe catòlica, li va obrir moltes portes que fins aquell moment havien romàs tancades per a ell. Va treballar al servei de Lord Walden fins que, finalment, el 1612 va ser cridat per la cort de Jaume I d’Anglaterra com a Music del Rei per la secció de llaüts. Va mantenir aquesta posició fins l’any 1626 i va ser substituït pel seu fill Robert.


Les quatre col·leccions de cançons de John Dowland mostren la seva mestria en un nou llenguatge musical d’harmonies directes que tallen les velles complexitats polifòniques. El seu maneig de les cançons era enormement sensible i excepcionalment dotat per les més belles i expressives melodies. Algunes de les seves cançons com Come again, sweet love i Lady if you so spite me mostren la vena alegre del compositor mentre d’altres peces ens porten a una cara diametralment oposada, per la que és més conegut, i on manifesta el seu art immers en la melancolia més profunda. En són exemple cançons com Sorrow stay o I saw my lady weep i també i sobretot la que portem avui aquí, Flow my tears interpretada pel gran contratenor alemany Andreas Scholl. El lema d’en John Dowland era: “Semper Dowland, semper dolens”, és a dir. “Sempre Dowland, sempre patint”.


Escola Anglesa. Segle XVIIJohn Dowland ha estat un compositor molt imitat i ha viscut un auge inesperat gràcies als estudis del professor australià Percy Grainger, historiador interessat en la música anterior a J.S. Bach. Grainged va transcriure determinades obres de John Dowland que varen donar lloc als primers enregistraments de la seva música. A partir d’aquest fet, John Dowland esdevé compositor de referència pels amants de la música antiga.

Els cantants de música moderna han mostrat la seva admiració per John Dowland tal com ho proven el treball de l’Sting, que engloba diverses àries, o una sola cançó que l’Elvis Costello inclou en un dels seus discos. La literatura tampoc no l’ha oblidat ja que el gran novel·lista Philip K. Dick, autor, entre moltes grans obres, de la famosa Blade Runner, escriptor de ciència ficció considerat per molts experts com una figura de força joyciana, va titular una de les seves obres: Flow my tears, the Policeman said. Philip K. Dick signava, de vegades, amb el pseudònim “J. Dowland”.

Fonts d’aquest text: http://www.answers.com/topic/john-dowland, amb esment especial al resum de la biografia de John Dowland publicada per Diana Poulton:

John Dowland,
Berkeley, Calif.University of California Press 1982.

Fluïu llàgrimes meves, brolleu de les vostres fonts!
Exiliat per sempre, permeteu-me plorar
On l’ocell negre de la nit canta la seva dolça infàmia.
Allà, jo podré viure abandonat i trist.

Atureu-vos llums vanes, no brilleu més!
No hi ha cap nit prou negre per aquells
Que, desesperats, enyoren la seva sort perduda.
La llum només descobreix la vergonya.

Les meves penes mai no seran calmades
Ja que ha fugit la pietat.
Llàgrimes i sospirs i laments
Han privat els meus dies de tota alegria.

Escolteu! Ombres que habiteu la foscor
Apreneu a menysprear la llum.
Feliços, feliços aquells que, a l’infern,
No han de sofrir els ultratges d’aquest món.


Flow my tears, by John Dowland.(Adaptació de Glòria A. sobre l’original anglès i una traducció al castellà d’Antonio Torralba, del bloc Experiencias musicales y otras...)

2:20 a. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

6 comentaris:

  1. No en sabia res d'aquest J. Dowland. Ni que existia (la meua incultura musical assoleix cims increïbles). M'ha semblat curiosa la seua biografia i m'ha sorprés molt el fragment musical que ens hi has posat per la veu d'aquest home que s'acosta tant a la d'una dona. Sé que això té un nom en música, però ara no el recorde. Salutacions i enhorabona pel magnífic post.

    ResponElimina
  2. La música de Dowland és de tal bellesa que fa mal al cor.

    ResponElimina
  3. Glòria,
    Una vegada més agrair que amb els teus posts ens facis arribar l'obra de musics poc coneguts a nivell popular, jo no el coneixia en absolut. La deliciosa cançó que interpreta l'Andreas Scholl em recorda la musica dels trobadors barrejada amb el barroc. O potser soc jo que m'agrada massa tenir les coses catalogades.
    Una abraçada

    ResponElimina
  4. Desconocia la mayoria de cosas que nos contais de este tema.
    Mola aprender!!!
    Más!!!
    Un beso grande

    ResponElimina
  5. lágrimas, suspiros y lamentos, ayyy¡¡¡, lenguaje internacional, lenguaje intemporal.

    gracias por la información Glorichu, no tenía ni idea...

    ResponElimina
  6. Francesc,
    Doncs ja has descobert un altra poeta i cantaire. L'intèrpret, en aquest cas, és el que es diu "contratenor" o "alto".
    No perdis d'oïda aquesta bellíssima música, xiquet! Besades per a tu i Oreto.

    Titus,
    Sí, fa molt mal i en Scholl, amb la seva enorme intel·ligència musical, sap transmetre profundament aquest dolor.
    Ha estat un plaer veure't en aquest blog. Torna!

    Josep,
    Catalogues molt bé i no m'estranya. Efectivament és la música que neix dels trobadors i ja anuncia l'arribada del Barroc, tan excels.
    M'agrada que t'hagi agradat, Josep. Petons per la Glòria i per a tu.

    Su:
    La casa se alegra de verte. ¿Te pongo algo de cenar? Embutidos, tortilla francesa, tortilla de patatas, pan con tomate, vinos diversos, agua...venga, Su, quédate tanto como quieras!
    Un beso afectuoso.

    Pilar,
    Pues ya te merecías conocer al maravilloso, lírico y lagrimoso John Dowland. Su tristeza y su amargura han saltado la barrera del tiempo y Scholl, me repito, es su intérprete perfecto.
    Besos entre lamentos, por suerte, ficticios.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top