}

Pages

19 de maig 2009

MARIO BENEDETTI: CIAO POETA!

Enviat per glòria  |  8 comentaris


La Samfaina no pot deixar passar per alt la mort de l’excel·lent escriptor uruguaià Mario Benedetti, nascut a Tucuarembó (Uruguai) l’any 1920 i mort el 17 de maig de 2009 a Montevideo a l’edat de 88 anys. Com que la seva trajectòria personal i creativa és llarga i densa em limitaré a resumir-la tan bé com sàpiga:
En Mario Benedetti, per problemes econòmics, no va poder acabar els estudis secundaris però, no obstant i això, va anar seguint-los lliurement. A l’edat de catorze anys ja treballava en una empresa de recanvis per automòbils.

De l’any 1945 al 1974 es va integrar a l’equip de redacció del diari Marcha. L’any 1954 va ser anomenat director del suplement literari de l’esmentat periòdic. L’any 1946 es casa amb Luz López Alegre, la seva companya per sempre. Tenint en compte que l’Uruguai pateix la dictadura de Juan María Bordaberry, el diari Marcha es clausurat. Benedetti és un home compromés i lluitador que l’any 1949 ja es manifesta com a militant fervent en contra del tractat del seu país amb els
Estats Units.


Mario Benedetti ha escrit de tot i sobre tot: prosa i poesia, treballs periodístics, humor i crítica de cinema. Benedetti va fundar l’any 1971 el Movimiento de Independientes 26 de Marzo juntament amb membres del Movimiento de Liberación Nacional-Tupamaros. Benedetti va ser representant del Movimiento 26 de Marzo des del 1971 fins el 1973. També va ser nomenat director del Departamento de Literatura Hispanoamericana a la Facultad de Humanidades y Ciencias de la Universidad de la República, de Montevideo.

El cop d’estat del 27 de juny del 1973 el fa renunciar al seu càrrec a la universitat, malgrat ser escollit per integrar el claustre. Les seves posicions polítiques el porten a abandonar Uruguai. Viu a Buenos Aires (Argentina), passa al Perú, on es detingut, deportat i, finalment, amnistiat. L’any 1976 s’instal·la a Cuba. L’any següent recala a Madrid on s’hi queda deu anys, lluny de la seva pàtria i de la seva esposa que té cura de les mares d’ambdós.

A partir dels anys 80 fa una col·laboració setmanal al diari El País però l’any 1983 torna a l'Uruguai per a donar continuïtat al diari Marcha, com ja hem dit, interromput l’any 1974.


 
 

Benedetti rep quantitat de premis que reconeixen la seva valentia expressada tant en les seves posicions polítiques com en la seva obra literària, que conjuga un llenguatge proper i entenedor sostingut per una inqüestionable qualitat literària. Això fa que Mario Benedetti hagi estat sempre un escriptor de gran èxit al qual li han estat encarregats treballs poètics per artistes com en Joan Manuel Serrat per qui va escriure El Sur también existe i per la completíssima actriu i cantant argentina Nacha Guevara, a qui el seu marit en aquells dies, Alberto Favero, va musicar-li bells poemes, també encarregats a Benedetti.Com a mostra portem un video de l'actor cubà Hector Quintero interpretant un dels meus poemes preferits: Un Padrenuestro Latinoamericano. És interessant remarcar que el títol d'aquest poema era, en un principi: Un Padrenuestros Hispanoamericano. Curiosament la paraula "Hispano" ha quedat substituïda per la paraula "Latino" que és la que hi correspon. Si no el coneixeu, no us el perdeu. És una obra dramàtica, escrita fa trenta anys o més i, desgraciadament, tan actual com si el poeta, ara mort, l'hagués escrit ahir.

Mario Benedetti va rebre les més altes condecoracions literàries dels països de parla hispana. Ha publicat 40 llibres. Se l’ha traduït a 20 idiomes.

Aquest és un treball redactat de pressa amb l’esperança que no perdi força i quan el llegiu ja sigui vell. Els blocs són el periodisme domèstic que beu, inevitablement, del que els professionals ens ofereixen. És la nostra personal aportació a la notícia i també una manera de compartir-la amb els blocaires que visitem i que ens visiten i és, sobretot en aquest cas concret, un homenatge al poeta uruguaià de més ampli ressó.

Us deixo amb aquest colpidor Un Padrenuestro Latinoamericano que he escoltat desenes de vegades i que segueix parant-me la respiració. La seva lletra fa molt mal. I qui podria posar remei a aquest mal, de moment, no té intenció de fer-ho.


11:15 p. m. Compartiu a:
Continueu llegint...

8 comentaris:

  1. Sí Glòria, sí... A mi també m´ha parat la respiració i he plorat amb mansuetud, plena de tristesa i coratge, per suavitzar l´ànima de tanta emoció... Es el parenostre de tots.
    Josefina

    ResponElimina
  2. Es una gran pèrdua.

    Una abraçada,
    Anna

    ResponElimina
  3. És sens dubte una gran pèrdua. Ja mai més tornarem a viure, sentir i mirar el món des de la seva mirada. Aquest any duim dues grans pèrdues , en Rubianes i ell.

    Una abraçada des de Mallorca

    ResponElimina
  4. a veces los obituarios además de ensalzar la personalidad del finado, son un encuentro un reencuetro, un descubrimiento para muchos.

    Esperemos que sea así y su recuerdo no se pierda nunca. Esta entrada contribuirá sin dada a ello.

    Besos Glorichu, (a tí también Enric)

    ResponElimina
  5. S'ha perdut un gran poeta, un gran lluitador i per sobre de tot una gran persona. Realment emocionant aquest Padrenuestro Latinoamericano.
    Gràcies per aproparnos aquesta gran figura del segle XX.
    Una abraçada

    ResponElimina
  6. Benedetti és fantàstic, no tant sols per al que ha esta com a poeta, sino per la claretat de les seves idees i el seu posicionament social. També perquè la seva poesia no es buida ni retòrica, es "de diari", i molt propera.
    Si em permets, cara Glòria, poso aquí un dels poemes que més m'agraden d'ell.

    TÁCTICA Y ESTRATEGIA

    Mi táctica es
    mirarte
    aprender como sos
    quererte como sos.

    Mi táctica es
    hablarte
    y escucharte
    construir con palabras
    un puente indestructible.

    Mi táctica es
    quedarme en tu recuerdo
    no sé cómo ni sé
    con qué pretexto
    pero quedarme en vos.

    Mi táctica es
    ser franco
    y saber que sos franca
    y que no nos vendamos
    simulacros
    para que entre los dos

    no haya telón
    ni abismos.

    Mi estrategia es
    en cambio
    más profunda y más
    simple.

    Mi estrategia es
    que un día cualquiera
    no sé cómo ni sé
    con qué pretexto
    por fin me necesites.

    ResponElimina
  7. Un gran poeta, filòsof, pensador i una gran persona!

    ResponElimina
  8. Josefina,
    És ben veritat. Aquest parenostre és i serà sempre de tots. Gràcies pel teu comentari que agraeïxo amb afecte.

    Buenas Migas,
    Encara sort que cada dia neixen nous poetes. És la roda de la vida i del temps.
    Salutacions!

    Xisxa,
    Benvinguda! El teu comentari m'ha fet molta il·lusió i m'ha semblat molt encertat. Et torno l'abraçada des de Catalunya a Mallorca via aeria i a propulsió.

    Pilar:
    La muerte del poeta, com tan bien señalas, hace que durante unos días, de una manera u otra, le vayamos rindiendo homenajes al tiempo que nos reencontramos con su arte.
    Un beso, Pilita.

    Josep,
    Com no t'hauria d'haver agradat a tu, home sensible, un poeta com el protagonista d'aquest post? Gràcies per les gràcies que em dones i una abraçada per la Glòria i per tu.

    Teresa,
    No recordava aquest preciós poema ni l'he vist a les antologies que, fa anys, tinc d'aquest artista tan justament estimat. Gràcies doncs perquè me l'he copiat en un dels fulls en blanc del seu propi llibre i hi he escrit el teu nom com origen.

    Hola Llibreta Viatgera!
    Amb el que dius i es diu no em cal afegir res. La veu del poeta canta més enllà de la seva pròpia mort. I nosaltres l'escoltem.
    Amb afecte.

    ResponElimina

Gràcies!
L'equip de Samfaina d'Arts

Visitants

dies online
entrades
comentaris

L'arxiu del blog

back to top