NÀPOLS I RODALIES

Uns quants dies després de tornar de Chicago, un viatge del qual ja ens en va parlar a la "Samfaina" en aquest post, l’Edipa Maas va tornar a fer les maletes, que ni tan sols havia desat a l’altell, i cap a Nàpols s’ha dit!

Poc abans de marxar, vam quedar amb ella i la Glòria un matí per fer un cafè i, està clar, va sortir a la conversa l’imminent viatge al sud d’Itàlia, i no sé com, però sé que m’ho vaig fer venir bé, com aquell qui no vol la cosa, vaig venir a dir que els posts que parlen de viatges, sobretot quan els viatges tenen una finalitat bàsicament cultural, acostumen a agradar força a la gent que ens visita al bloc.

L’Edipa va agafar al vol la insinuació i, sol·lícit com és el seu tarannà, es va oferir a fer-nos una nova col·laboració per a la "Samfaina" dedicada a l’experiència que en traiés del viatge que, pocs dies després, havia de fer a Nàpols.

No recordo si va ser la Glòria o jo qui va pagar els cafès, però l’Edipa, com és de suposar, estava convidada, i aquí teniu la seva nova col·laboració.

Gràcies, Edipa!


Un viatge a Nàpols és, camorra i gomorra a part, una experiència molt recomanable. La ciutat mateixa, malgrat ser força deixada i no obstant tenir una circulació difícil i caòtica a causa de la intensitat i el desordre del trànsit, resulta molt interessant.

Fortaleses i palaus, avui decadents però grandiosos, testimonien el seu passat –recordem que al segle XV Nàpols va estar lligat a la Corona d’Aragó-, el meravellós Museu Nacional,


que conserva peces d’època romana de bellesa extraordinària –incloent-hi el gabinet secret, amb obres de contingut eròtic-; el Teatro di San Carlo, el més antic d’Europa dedicat a l’òpera, ara sota la batuta del director anglès -abans cirurgià ocular- Jeffrey Tate, són alguns dels punts a visitar, sense oblidar un sorprenent pàrquing situat a l’interior d’una muntanya que es va foradar perquè servís com a refugi durant la Segona Guerra Mundial.

La proximitat també recomana una excursió per la costa, a la famosa ciutat de Sorrento; una escapada a l’illa de Capri i, naturalment, una visita a les ciutats romanes de Pompeia i Herculà, molt ben conservades a causa, paradoxalment, d’un fet molt destructiu: l’erupció del Vesubi, volcà omnipresent en el paisatge de la zona.

Com que són llocs ja prou coneguts, només voldria cridar l’atenció sobre un centre recentment inaugurat, el Museu Arqueològic Virtual d’Herculà. Situat a prop de les ruïnes, es tracta d’un museu que no conserva peces ni restes de cap mena –i que, per tant, no és pròpiament un museu-, però que gira a l’entorn de les restes romanes sepultades pel volcà a partir de l’ús de noves tecnologies, com les reconstruccions virtuals, algunes força espectaculars; els efectes especials –aigua, fum- o els elements interactius que, mitjançant sensors, permeten que el visitant visqui l’experiència de descobrir què hi ha sota les cendres, talment com si fos un arqueòleg. És, en definitiva, un lloc on passar una bona estona, apta per a adults i molt excitant per a la canalla. Criticable, sens dubte, ja que s’hi ha invertit una muntanya de diners mentre que algunes de les restes autèntiques s’estan malmetent, però també apreciable, ni que sigui per la divulgació que porta a terme del món romà i per la consegüent sensibilització respecte al patrimoni que ens ha llegat aquesta civilització.

Finalment, voldria esmentar un espai menys conegut, però en veritat apassionant: Oplontis -avui terme municipal de Torre Annunziata-, on es conserven dues grans vil·les romanes: un centre agrícola i ramader amb funcions productives, que no està obert a la visita del públic, i un conjunt residencial destinat a l’oci, luxós i amb totes les comoditats, que va pertànyer ni més ni menys que a la famosa Popea Sabina, segona esposa de Neró, present en més d’una òpera, com L'incoronazione di Poppea, de Claudio Monteverdi, que ara ens ofereix el Liceu -de la qual ja en va parlar en aquest post la Glòria-; o Agrippina, de G.F. Haendel, i de la qual us recomano que, si us ve de gust, escolteu l’ària Per punir chi m'ha ingannata, que trobareu al You Tube que hi ha al final d’aquest article, tal com la va interpretar, el 2004 a París, Miah Persson, la mateixa soprano sueca que durant aquests dies protagonitza al Liceu L'incoronazzione di Poppea. (Faig aquest petit parèntesi per recomanar-vos aquesta ària de Haendel fins i tot als qui us agrada la bona música rock.)

Val molt la pena de visitar el conjunt, declarat per la Unesco Patrimoni de la Humanitat, que permet fer un recorregut per estances molt diverses: des de zones domèstiques, com la cuina, que encara conserva els fogons, fins al triclini, els menjadors d’estiu, els salons, els dormitoris, les zones destinades als convidats, les termes privades, les latrines, el peristil o una piscina a l’aire lliure de 61x17 m.
Les pintures són espectaculars, en general ben conservades i totes d’una gran qualitat. Algunes són especialment sorprenents, com les que decoren les parets dels jardins interiors, que representen imatges de plantes i sortidors per crear una il·lusió de continuïtat entre la vegetació real i la pintada.

Després de la mort de Neró (68 dC), la vil·la, que és una de les més grans i sumptuoses de les que han arribat als nostres dies, probablement havia canviat de propietaris, i quan el 23 d’agost de l’any 79 dC el Vesubi va entrar en erupció, s’hi estaven fent obres de reforma que s’han pogut detectar perquè encara hi havia alguns elements desmuntats, com una sèrie de columnes.
En fi... una part més d’aquest país meravellós que és Itàlia, on natura i cultura es donen la mà per oferir-nos paratges de bellesa excepcional, que sempre ens estan convidant a tornar-hi.

Edippa Mas

11:50 a. m. Compartiu a:

Continueu llegint...